Llei 4/2018 del 21 de Febrer de la Generalitat

En la llei 4/2018 es fa saber que la Constitució espanyola de 1978 proclama el castellà com a llengua oficial de l'Estat, que altres llengües espanyoles han de ser oficials en les seues comunitats autònomes i és per això que les diferents modalitats lingüístiques són part del patrimoni cultural. En concret, a la Comunitat Valenciana, s'estableix que el valencià és llengua oficial i els ciutadans tenen dret a conèixer-la i rebre ensenyança del mateix. Per la gran importància de les llengües, la Llei Orgànica del 2006 estableix la capacitació per a la comunicació en la llengua oficial, cooficial i una o més llengües estrangeres.

En el cas del valencià, es va incorporar a l'àmbit de l'ensenyança en tots els nivells i territoris però encara així, es creu que encara hi ha una desigualtat lingüística ja que no s'han aconseguit les dades que esperaven ni que l'alumnat domine el valencià igual que el castellà. A més, des del punt de vista pedagògic, s'explica que l'aprenentatge del valencià i en valencià ha de ser complementat per l'aprenentatge del castellà i llengües estrangeres. A més, es pretén aconseguir un plurilingüisme pel que les universitats de València afirmen que l'ús vehicular de la llengua minoritzada deuria de ser majoritari per a acabar amb un bilingüisme desigual. Per a combatre aquest problema, es planteja que deuria de ser un únic model el que s’aplicara en totes les zones per igual i que la introducció de la llengua estrangera caldria portar-la de manera gradual. Després d'analitzar els resultats de les enquestes, es ressalta que a Espanya hauria de treballar-se més les competències en llengües estrangeres, especialment l’anglès oral.

S'explica que hi ha barreres idiomàtiques que podrien trencar-se si els governs i institucions incrementaren el capital lingüístic. Sent eixa la idea, la llei destaca que ha sigut el professorat una de les claus per a recuperar la llengua pròpia (el valencià) . Així i tot, encara hi ha la necessitat de corregir desequilibris pel que s'haurien d'aplicar mesures. Es destaca la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que Espanya va ratificar per a promoure eixes llengües minoritàries.

En l'ús de les llengües i que s'aconseguisca el plurilingüisme no sols afecten els agents interns (Govern, Generalitat, Consell...) sinó també els externs. És per això que l'escola, igual que reflecteix la realitat social, deu també introduir correccions per a eixes desigualtats. Aquestes també es poden corregir per mitjà del restabliment de l'ús social de les llengües per a promoure el respecte a la identitat plural. Per això, un dels objectius de l'educació plurilingüe és que actuen tant la comunitat educativa com els agents socials, de manera responsable i amb equitat per a garantir la pervivència de les llengües, en este cas, del valencià.

Esta llei pretén regular l'ensenyança i l'ús vehicular de les llengües curriculars, assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals i promoure la presència de llengües no curriculars existents en els centres educatius. Per a això, s'aplicarà en tots els col·legis públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana. En el cas dels col·legis privats no concertats, podran acollir-se a esta llei si ho desitgen. En ella es diu que les llengües curriculars de la Comunitat Valenciana són el valencià, el castellà, l’anglès i les llengües estrangeres.

El Programa d'educació plurilingüe i intercultural que es presenta en esta llei pretén aconseguir una competència plurilingüe, la igualtat d'oportunitats de l'alumnat del sistema educatiu valencià, i garantir la normalització de l'ús social i institucional del valencià dins de l'educació. Per a això, al finalitzar cada etapa es valorarà si l'alumnat ha aconseguit els nivells de competència oral i escrita. Este programa serà elaborat tenint el compte el context i s'aplicarà a tots els centres públics i en tots els nivells d'educació (en el segon cicle d'infantil, en primària, en l'educació secundària obligatòria i en batxillerat, en educació especial, en la formació de les persones adultes, i en els cicles formatius de formació professional) . Esta aplicació del Programa serà possible si la conselleria facilita recursos als centres, forma al professorat i hi ha una comunicació i intercanvi d'informació amb les famílies.

A través del projecte lingüístic del centre, s'adequaran els objectius del Programa d'educació plurilingüe i intercultural. Alguna de les característiques d'aquest projecte són que ha de ser revisat i modificat una vegada transcorregut el període de quatre anys i serà la direcció l'encarregada d'elevar el projecte a la conselleria d'educació per a la seua aprovació, entre altres. Ja que ha d'enfocar-se per a aconseguir complir els objectius d'una educació plurilingüe i intercultural, el projecte es modificarà basant-se en els resultats de les avaluacions que s'han de realitzar.

Quant a la intervenció didàctica en l'aula, el professorat adaptarà els objectius previstos, la conselleria desenrotllarà la metodologia i processos d'avaluació de la intervenció didàctica i a més promourà que els centres disposen dels materials necessaris. No sols és necessari la implicació dels centres escolars, sinó també de les famílies i l'entorn pel que s'especifica que els centres dissenyaran accions per a donar informació i suport a les famílies. A més, podran adoptar mesures de cooperació amb agents de la localitat o zona on es troben.

Quant a l'avaluació global, la supervisió i l'assessorament al model lingüístic educatiu valencià, es farà una avaluació almenys cada quatre anys, en la que es tindran en compte diferent aspectes. En el que refereix a la supervisió i assessorament al model lingüístic educatiu, la Inspecció d'Educació actuarà per a garantir el compliment de la llei i les normes que es desenrotllen en ella, i a més s'establirà plans de treball dels assessors tècnics docents en matèria d'educació plurilingüe per a treballar amb els centres.

Al meu parer, l'objectiu d’aquesta llei, aconseguir el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana, em pareix una aspiració prou alta però que si es treballa a poc a poc pot aconseguir-se. Així i tot, crec que encara que la llei es base en l'àmbit de l'educació, no sols intervé esta per a aconseguir que l'alumnat compte les mateixes competències en les diferents llengües. Els agents externs juguen un paper fonamental si ens referim a si s'ha aconseguit quelcom o no o si és possible aconseguir-ho. Pense que encara que la llei aprovada aspire a aconseguir acabar amb el bilingüisme desigual, és molt complicat ja que no tots poden rebre la mateixa educació ni tots viuen en un mateix entorn (el qual afecta directament l'educació). A més, crec que el grau d'implicació no és igual per part del professorat que per part de les institucions governamentals, ja que les lleis es proclamen però és el professorat el que està implicat diàriament amb l'educació de l'alumnat i el que ha d'adaptar-ho. Quant als objectius que té el programa d'educació plurilingüe i intercultural em pareixen que són justos d'aconseguir però que no serà fàcil aconseguir-los ja que la igualtat és difícil d'aconseguir en qualsevol àmbit. En canvi, que un dels seus objectius siga garantir la normalització de l'ús social i institucional del valencià dins de l'educació, em pareix un objectiu digne ja que pretén acabar amb els prejuís que poden anar units a una llengua, a causa de la història de la zona i de la societat.

Finalment, crec que el plurilingüisme és difícil d'aconseguir ja que hui en dia en la mentalitat de la societat continua estant present el bilingüisme desigual que existeix. Però si s'aconsegueix seria fer un pas més en la nostra societat, tant a nivell de comunitat autònoma com a nivell nacional. Els avantatges que comportaria, el gran nivell de competències que haurien adquirit l'alumnat i la formació del professorat per a aconseguir-ho, mostrarien que la societat busca una igualtat entre tots i entre les llengües.